PARTICIPI
-
- desorientat
- desorientada
- desorientats
- desorientades
INDICATIU
Present
- desoriento
- desorientes
- desorienta
- desorientem
- desorienteu
- desorienten
Pretérit imperfet
- desorientava
- desorientaves
- desorientava
- desorientàvem
- desorientàveu
- desorientaven
Pretérit perfet
- desorientí
- desorientares
- desorientà
- desorientàrem
- desorientàreu
- desorientaren
Futur simple
- desorientaré
- desorientaràs
- desorientarà
- desorientarem
- desorientareu
- desorientaran
Pretérit indefinit
- he desorientat
- has desorientat
- ha desorientat
- hem desorientat
- heu desorientat
- han desorientat
Pretérit plusq
- havia desorientat
- havies desorientat
- havia desorientat
- havíem desorientat
- havíeu desorientat
- havien desorientat
Pretérit anterior
- haguí desorientat
- hagueres desorientat
- hagué desorientat
- haguérem desorientat
- haguéreu desorientat
- hagueren desorientat
Futur compost
- hauré desorientat
- hauràs desorientat
- haurà desorientat
- haurem desorientat
- haureu desorientat
- hauran desorientat
SUBJUNTIVO
Present
- desorienti
- desorientis
- desorienti
- desorientem
- desorienteu
- desorientin
Pretérit imperfet
- desorientés
- desorientessis
- desorientés
- desorientéssim
- desorientéssiu
- desorientessin
Pretérit perfet
- hagi desorientat
- hagis desorientat
- hagi desorientat
- hàgim desorientat
- hàgiu desorientat
- hagin desorientat
Pretérit plusq
- hagués desorientat
- haguessis desorientat
- hagués desorientat
- hàguéssim desorientat
- hàguéssiu desorientat
- haguessin desorientat
CONDICIONAL
Simple
- desorientaria
- desorientaries
- desorientaria
- desorientaríem
- desorientaríeu
- desorientarien
Compost
- hauria desorientat
- hauries desorientat
- hauria desorientat
- hauríem desorientat
- hauríeu desorientat
- haurien desorientat
IMPERATIU
-
- desorienta
- desorienti
- desorientem
- desorienteu
- desorientin
